Al post anterior repassem algunes de les dificultats principals que es poden trobar en treballar un paper per al sector editorial o packaging, en les tècniques de manipulació que suposen l’aplicació de tinta al material. Però de la mateixa manera, els relleus, els plecs i l’ aplicació de cua, entre d’altres, poden provocar problemes si no es fan de la manera adequada. A continuació, repassarem quatre tècniques més per trobar les solucions adequades davant de cada situació.
1. Relleus o gravats
Profunditat : En el cas dels gravats o relleus, la profunditat que cal aplicar és l’aspecte clau que cal tenir en compte per garantir un bon resultat. Com més marcat hagi de ser el relleu a crear, el paper ha de tenir més qualitat (més quantitat de fibra llarga) per resistir sense problemes la pressió sense partir-se. Els papers de fibra curta o molta càrrega no podran aportar suficient resistència per admetre el gravat sense que es trenqui.
2. Encunyat
Neteja : L’encunyat més modern es realitza amb làser, que no produeix dificultats afegides, però si es vol optar per un mètode tradicional (treballat amb filferros), pot sorgir alguna complicació a la seva feina. El problema principal es produeix en crear traços amb molts angles rectes, ja que els punts d’unió són més complexos de treballar. En elaborar la forma a encunyar, el filferro s’ha d’unir el màxim possible, però sempre hi ha micres de separació en els angles d’unió que fan que el paper no se separi completament i la part que cal eliminar quedi enganxada al material per uns petits punts. Aquest sobrant cal retirar-lo a mà, i la complexitat resideix a netejar les restes que queden per polir la forma (amb un cost econòmic de manipulació més gran). Per evitar-ho, és millor optar per formes rodones, que no deixen aquests residus de separació, i deixar de banda les lletres amb molts angles rectes.
3. Fesos
Trencament : En doblegar un paper per realitzar un fendit, si s’aplica pressió sobre un material de poca qualitat és fàcil que es trenqui per la manca de resistència, com passa amb els papers prims, òfset o amb molta càrrega. En canvi, papers fabricats principalment amb fibra llarga tindran suficient resistència per aguantar aquesta pressió sense problemes de ruptura. Addicionalment, perquè quedi un fendit net i recte, cal aplicar-ho en direcció de la fibra, evitant així les imperfeccions sorgides per doblegar les fibres de cel·lulosa per la meitat.
4. Plegat
Planitud de la tapa : Aquesta tècnica, similar a la de l’esquerda, també requereix una certa resistència del paper per evitar el seu trencament. L’ús de papers amb molta càrrega i prims permet que la tapa caigui per la falta de cos, però és més fàcil que es trenqui per les seves febles propietats mecàniques i necessita un plastificat que ho eviti. En canvi, els papers de fibra llarga aporten prou fortalesa per mantenir intacte l’embalatge. Perquè quedi perfecte i la tapa caigui de forma natural sense oferir resistència, el plegat s’ha de fer en aquest cas en direcció de les fibres (ja que, si es realitza a contrafibra, pot quedar la tapa aixecada, afectant l’estètica de l’embalatge plegable ).
5. Encolat
Adherència de materials, Per fabricar una portada de llibre dura o una caixa folrada, generalment s’uneix un material de recobriment, que aporta l’estètica, a un cartonet, que li dona cos. A l’encolat de les dues parts, es pot donar el cas que la cua no tingui prou força per mantenir el paper de recobriment enganxat. Per evitar que això passi, l’única solució és jugar amb la gran varietat de cues que hi ha al mercat (fredes o calentes, d’origen animal o sintètiques, etc.) fins a trobar la més adequada per al projecte a realitzar.
Tensions al material : Quan s’aplica cua a un paper, les fibres s’humitegen i poden crear una tensió, estirant en direcció a aquestes. Per això, si per folrar un cartonet es combina un cartró molt fi amb un material de recobriment de més gramatge col·locat en la direcció de fibra incorrecta, és probable que les fibres tinguin més força i dobleguin la tapa o la caixa, en no tenir el cartonet consistència suficient per contrarestar la tensió del paper. La solució per a aquest problema és encolar sempre en direcció de la fibra i, en casos extrems, assegurar que el material interior sigui més gruixut que el paper de recobriment.