Una de les grans tendències que estan marcant la producció tant editorial com de packaging és la selecció de materials cada cop més respectuosos amb el medi ambient. Aquest ecodisseny requereix, en gran mesura, de materials reciclats que reaprofiten suports ja utilitzats i els converteixen en aptes per generar nous projectes.
Per començar, és imprescindible destacar que, per considerar un paper com reciclat, la polpa de cel·lulosa usada mai no ha de ser verge, sinó que ha de procedir de material prèviament usat. En funció de la procedència i la seva aplicació final, cal fer més o menys tractaments, segons el grau de neteja que es necessiti per al paper reciclat resultant.
Procedència de la fibra: abans o després del consum
Tenint en compte aquesta consideració, podem dividir-ho en dues grans categories en funció de l’origen de la pasta de paper: pre-consumer waste (també anomenat post-industrial waste) o post-consumer waste ; és a dir, abans de consum o després del mateix, corresponentment. A la primera d’aquestes opcions, prové d’un material que, malgrat haver estat fabricat, mai no ha arribat a ser utilitzat pel consumidor final. Per exemple, entrarien en aquest grup les minves de fabricació, materials que han sortit de producció erronis en color o acabat, o fins i tot productes obsolets que en no tenir èxit a la venda es reutilitzen.
En canvi, el paper reciclat post-consumer waste té l’origen de la seva pasta a les deixalles posteriors al consum, que ja han complert el seu propòsit previst. Així, han passat per les mans d’un consumidor final i han estat descartats per eliminar-los o recuperar-los. Es podria resumir com el que procedeix del contenidor blau i és el tipus de paper reciclat més demanat pel mercat.
Qualitat de la fibra reciclada
El principal problema és que aquesta fibra reciclada és de baixa qualitat, ja que conté pintura, estampats, tinta, etc. i cal netejar-la. A més, hi ha una barreja de càrrega, fibres curtes i, amb sort, també fibres llargues; així com pasta mecànica procedent de paper kraft o cartró (que conté més impureses i no està blanquejada prèviament), per la qual cosa és molt difícil saber la qualitat de la fibra post-consumer waste .
Per això, per a papers reciclats que requereixen gran qualitat i bones propietats mecàniques, hi ha un tipus de polpa reciclada premium d’orígens seleccionats . Aquest material habitualment es recull d’ impremtes o oficines i té més qualitat, ja que no conté restes de materials poc tractats prèviament (com el kraft o el cartró) o de processos que afegeixen brutícia al paper com ara plastificats, estampats, etc. Els papers reciclats de Guarro Casas es fabriquen amb polpa reciclada premium d’orígens seleccionats per garantir els millors resultats de manipulació als projectes editorials i de packaging.
Set vides del paper
Independentment del seu origen, les fibres de cel·lulosa només es poden fer servir com a màxim set vegades. Per això, l’Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartró (ASPAPEL) estableix que, com a mitjana, pot ser reutilitzada unes sis vegades . El total de reutilitzacions també dependrà del tipus de què es tractin, ja que les fibres curtes van de 1 a 3 mm de longitud, mentre que les llargues es mouen entre els 3 i 7 mm, i totes dues redueixen la mida en cada ús.
Però el problema es produeix pel fet que, en adquirir la pasta reciclada, no és possible saber quantes vegades s’ha reciclat prèviament, ni si prové d’un paper de fibra llarga de gran qualitat utilitzat per a un projecte editorial o d’una revista que permetrà més usos, o de paper estucat de baixa qualitat.
En canvi, el que sí que és clar és que el reciclatge del paper allarga la vida dels nostres arbres. Tot i que les fibres procedeixen de cultius FSC , és a dir, plantacions que tenen com a única finalitat la producció d’aquest material i que eviten la desforestació dels boscos naturals, sense el reciclatge seria impossible mantenir el ritme de producció sense desforestar. Per això és imprescindible recuperar el paper i reconvertir-lo en noves produccions.
Tractament blanquejant
Però per fer servir la pasta reciclada, especialment la que prové de paper amb un ús previ, cal tractar totes aquestes restes perquè recuperin el màxim grau de puresa possible. Així, sempre caldrà aplicar un blanquejant òptic si es vol aconseguir un paper el més blanc possible i que després sigui més fàcil de tractar-lo per aconseguir la nova producció. En aquest sentit, cal destacar que el material mai no queda al 100% de blancor, ja que és pràcticament impossible eliminar la totalitat de restes existents.
Tot i això, el paper reciclat sempre és diferent, ja que depèn dels components i restes de color de la pasta d’origen. Un dels hàndicaps d’aquest material és que el nivell de resta amb què compta és incontrolable, ja que depèn en cada cas de la procedència concreta de la pasta, però sempre es garanteixen unes característiques tècniques estables (és a dir, que totes les produccions comptin amb la mateixa resistència o el mateix color, entre d’altres).
Pel que fa al color, es pot oferir tota la gamma habitual, però dins dels límits que estableix el material de base. Per exemple, en el cas dels blancs, la polpa no permet arribar a determinats graus de lluminositat (relatiu a l’ espai CIELAB ) que sí que s’aconsegueixen amb fibres verges.
El que queda clar és que el paper reciclat és necessari per continuar fent sostenible la producció i cuidar el nostre planeta i el medi ambient, i que es troba entre una de les tendències en alça i, moltes vegades, gairebé requerida per la indústria. Tenint en compte aquests factors, a Guarro Casas seguim investigant per oferir les millors solucions en materials reciclats per mantenir la millor qualitat i aconseguir els millors resultats en els projectes més exigents.
Qualitat i ús del paper reciclat
Però, a més de tot el que s’ha explicat fins ara, hi ha papers amb diferents percentatges de reciclatge. El mercat en general no accepta menys de 40% en la composició, perquè països com els Estats Units demanen que el packaging de tots els productes continguin aquesta quantitat mínim en post-consumer waste . Així, per exemple, a Guarro Casas fabriquem des de papers al 50% de reciclatge fins al 100%.
D’altra banda, aquest percentatge de reciclatge no només respon a legislacions concretes. De la mateixa manera que el tipus de fibra defineix la funcionalitat del paper, el grau de composició que el material tingui de fibres reciclades marca l’ús que es podrà fer. Així, un paper amb 50% de fibres reciclades i l’altra meitat de fibra llarga tindrà una resistència semblant, per exemple, a un Geltex (és a dir, superior a la d’un suport amb la meitat de fibra curta o fins i tot amb un 100% de fibra curta). I, evidentment, molt superior a un paper 100% de fibra reciclada post-consumer waste .
Amb això, la resistència a tractaments posteriors i superficials d’un paper fet totalment de pasta reciclada pot ser suficient (per exemple, per aplicar gofrats, pintats o envernissats). En el cas de la resistència mecànica, apreciable en casos de llibres, tensions de màquina o el joc de frontissa d’un cofre, un paper 100% reciclat no ofereix prou qualitat de durabilitat en el temps.
Així, podem resumir que, per a treballs de llibres, és possible fer servir un paper reciclat en la seva totalitat per a la panxa del llibre; però si volem garantir l’ús en el temps, tant per a guardes com per a cobertes, caldrà escollir un paper 50% reciclat, o qualsevol altre percentatge però que en garanteixi les propietats mecàniques.