Un dels factors visuals per excel·lència que ens fan triar entre un envàs o un producte editorial és el color: hi ha tonalitats que representen calidesa, d’altres que ens impacten per la seva intensitat, algunes ens agraden més o menys en funció de la nostra educació visual, etc. És per aquest motiu que a l’hora de planificar un projecte, és important tenir en compte no només el paper que es farà servir, sinó també el seu color. Per això, cal conèixer alguns aspectes que intervenen en la seva creació, així com el procés de fabricació fins a aconseguir el to adequat o la resistència que ofereixen en funció del temps d’ús aproximat de l’objecte.
Com es forma el paper de color?
Per formar-se, es parteix d’una matèria primera que és la fibra de paper, de color blanc. Sobre aquesta base, s’afegeixen els colorants aniònics necessaris per aconseguir la tonalitat desitjada, que s’uneixen a les fibres de cel·lulosa de manera química per les forces de Van der Waals. Aquesta addició es realitza a través de bombes dosificadores per regular la intensitat de la manera més exacta possible. Per fer-ho, s’introdueixen en un colorímetre les consignes de cada to necessàries per crear el color: no deixa de tractar-se d’una fórmula matemàtica per una matriu de tres colors.
Així, el CIELAB és el model de representació del color tridimensional d’aquesta matriu, sobre la base de tres eixos sobre els quals es construeixen totes les tonalitats que hi poden haver. El primer correspon a la “L”, que marcarà la quantitat de llum (L*=100 representa el blanc i L*=0 el negre); el segon és la “a”, que va de verd (-a*) a vermell (+a*); i el tercer és la “b”, que oscil·la del blau (-b*) al groc (+b*). Un cop determinat el valor que cal introduir al colorímetre per a cadascun dels tres eixos, la màquina s’encarrega de dosificar els colorants corresponents fins a arribar a l’objectiu. En el cas de Guarro Casas, comptem de base amb un catàleg amb més de 300 colors i acabats i, a més, fabriquem tons personalitzats per als clients que en vulguin un en específic.
Però la formació del color va més enllà de la selecció correcta d’aquests valors. Una de les premisses principals que fem servir a Guarro Casas és que ‘el paper és viu’ i, en aquest sentit, la fibra no sempre absorbirà correctament el colorant que li vulguem afegir. En aquests casos, l’aspecte final no és uniforme, per això també és important saber com treballar la fixació del color en cada cas per aconseguir un paper de qualitat i estable entre fabricacions.
Toleràncies del color i vivesa
La tolerància d’un color estableix la variabilitat que pot tenir per estar considerat acceptable dins dels límits d’estàndard de producció. En el cas de Guarro Casas, els valors es troben a les 3 dècimes com a màxim, perquè una petita diferència pot fer variar de forma substancial el color. Per això, destaquen per la qualitat, perquè hi ha una gamma molt àmplia amb una gran fiabilitat en les diferències entre ells.
De forma complementària, per aconseguir colors tan vius com sigui possible és imprescindible garantir que no hi hagi influència per part d’altres colorants, ja que en aquest cas el material resultant perd intensitat. Quan això passa, les tonalitats no estan tan definides i els colors tenen matisos diferents, afectant a la percepció el color. Gràcies a la nostra tradició al sector, els nostres materials destaquen per la seva vivesa i intensitat, oferint experiències visuals úniques.
Factors que varien la percepció visual
Tot i que un color es crea amb una fórmula matemàtica cuidada al detall per obtenir el to desitjat, cal tenir en compte que hi ha factors que pot alterar com el percebrem una vegada a les nostres mans.
En primer lloc, un condicionant molt important és la llum: no és el mateix observar un paper sota la llum natural del dia, a una sala il·luminada amb LED o amb un fluorescent a sobre. De fet, el color que percebem és una reflexió de la llum als objectes i per aquest motiu en cadascuna de les situacions lumíniques, la percepció visual pot ser diferent. Davant d’aquesta variabilitat, per comprovar que el color produït és el desitjat, el procés se sol fer sota la llum del dia, malgrat que la gran majoria de productes que contenen paper en la seva fabricació els observem al lineal o als aparadors de les botigues sota la llum dels fluorescents. De fet, fins i tot variarà en funció de la nostra posició: observant l’objecte des de diferents llocs al voltant, el to podrà semblar diferent.
Un altre condicionant important és la vista de la persona: cada individu percebrà el paper d’un o altre color pel simple fet d’estar veient-lo amb ulls diferents. Aquí hi entren en joc factors com l’edat o els dèficits visuals, per exemple.
El tercer element d’afectació es pot atribuir a l’acabament del paper. Els gofrats creen relleu al material i, per tant, ombres. Aquestes irregularitats de la superfície faran que puguem veure el color més fosc del que és realment. De la mateixa manera, la brillantor pot fer variar també la percepció, o l’aplicació de manipulacions com l’encolat.
A més, hi ha colors que compten amb una percepció més subjectiva: els grisos, o el que és el mateix, aquells que es troben al voltant del 0 en els eixos “a” i “b”. A causa de les seves característiques, una mínima variació de colorant o de llum en aquestes tonalitats fa que l’efecte visual canviï de forma substancial. A això se li suma la nostra educació visual, la manera com estem acostumats a veure els colors. A tall d’exemple, mentre que als anglosaxons els sembla més blanc aquell que tendeix a groc, als llatins els resulta més pur el que té un punt blavós.
La resistència a la llum
Però a més de la percepció, un altre aspecte a destacar és la capacitat que tenen els colors per resistir a la llum i evitar-ne el desgast, segons la matèria química per la qual està format. Tornant a la premissa que “el paper és viu”, la humitat i la calor fan que el material perdi la seva intensitat de color. Els tons que millor han resistit tradicionalment a la llum són els que contenien metalls pesants (per exemple, els colorants o pigments que s’obtenien a través del crom eren els més bonics, però també els més contaminants). Per mantenir l’ecologia i reduir la contaminació, des de la prohibició s’ha treballat per buscar alternatives que estiguin a l’alçada de resistència de manera més sostenible.
Així, la resistència es mesura en una escala de 8 punts, malgrat que és gairebé impossible trobar el valor màxim al mercat. De fet, els papers que es fan servir avui en dia es poden considerar d’usar i llençar, ja que no es conserven durant llargs períodes de temps, de manera que la resistència no ha de ser tan alta. Els colorants, que poden arribar a valors de 5 sobre 8, són suficients per a l’ús actual dels productes.
Com a curiositat, els colors que pitjor resisteixen a la llum són els blancs més vius; així com els violetes, que únicament amb una variació de la humitat ja canvien (en ambients més secs tendeix a vermellós, mentre que una humitat més gran els trasllada cap a una tonalitat més groguenca).
Les fotografies mostren papers en gris i blanc sota diferents llums, de manera que s’aprecia el canvi en la percepció de tonalitat en diferents situacions lumíniques.