Quan s’observa un paper, el component bàsic i evident que destaca a primera vista és la cel·lulosa, ja sigui en forma de fibres llargues o curtes. Però, entre aquests fils, a nivell microscòpic, es poden trobar altres elements que també formen part de la seva composició, encara que moltes vegades desconeguts: les càrregues.
Es tracta d’un conjunt de productes en pols, d’origen mineral (generalment el carbonat i el sulfat de calci, el caolí, el talc i la silici), que omplen els espais que queden entre les fibres de cel·lulosa en la fabricació del paper. Però no només això: la funció principal de les càrregues és la d’unir i cohesionar les fibres entre si per permetre la correcta formació del paper, actuant com una mena de cola. Amb això, les càrregues ajuden a donar cos al material, a guanyar volum i consistència.
Gràcies a aquest component, els papers adquireixen una superfície uniforme i plana, encara que a simple vista no s’apreciï en el material. De la mateixa manera, l’estoven i li aporten suavitat. Quant a l’aspecte, redueixen la transparència, guanyant opacitat, i complementàriament milloren les condicions per a la impressió. A més, poden ajudar que adquireixi més blancor, fet que variarà en funció dels materials de càrrega concrets aplicats al paper.
Però no només influeixen en el vessant estètic, sinó que també tenen rellevància al gramatge. D’aquesta manera, altres variables en què influeix la presència de càrrega són el pes i la densitat, molt relacionats entre ells. Els minerals que es fan servir com a càrregues són més pesats que les fibres de cel·lulosa, per la qual cosa, ocupant menor espai, fan que la densitat del paper augmenti. Això comporta la necessitat de controlar el seu percentatge en la composició, que serà major o menor segons l’aplicació que se li vulgui donar al material en cada cas.
Tot i això, malgrat els beneficis mecànics que puguin aportar, les càrregues tenen un principal inconvenient: la reducció de qualitat. Això és perquè els treuen espai a les fibres, cosa que alhora crea una reducció de la resistència, la rigidesa i les propietats mecàniques que sí que aporta la cel·lulosa. A major percentatge de càrrega en la composició, menor qualitat del material resultant i més fragilitat.
Per això, un paper amb molta càrrega i poca fibra serà òptim per a impressió estàndard, però, per contra, no resistirà les obertures i els tancaments d’un llibre o d’un estoig rígid. Amb l’objectiu d’oferir sempre el millor material per a qualsevol projecte Premium, els papers de Guarro Casas mantenen el mínim de càrrega possible, un 4% generalment, per aprofitar els beneficis sense afectar la qualitat del producte i garantir que es puguin utilitzar a totes possibles aplicacions sense problemes.
Moltes vegades l’ús d’un percentatge elevat de càrregues respon a una necessitat d’economitzar el paper, disminuir el preu del producte, ja que aquests materials minerals són més barats que les fibres de cel·lulosa. Això sí: sacrificant la qualitat. Un dissenyador, impressor o qualsevol persona que hagi d’involucrar el paper en el projecte haurà de triar, doncs, entre economia o un producte resistent i exclusiu.
Finalment, cal tenir en compte que l’ús de càrregues a la indústria paperera, encara que és fonamental, impacta al medi ambient. En estar realitzat amb pols extreta de la pedra, no és possible el seu reemplaçament a la natura, ja que el material rocós no es pot substituir. En canvi, la cel·lulosa cada cop més s’obté d’arbres cultivats en boscos a aquest efecte en concret, per la qual cosa es pot replantar sense fer malbé en la mateixa mesura al medi ambient. El paper fet íntegrament amb càrrega no és reciclable i, seguint aquest patró, com més percentatge d’aquest material conté, menys ecològic és el material. Els papers Guarro Casas tenen en compte aquest factor i són molt respectuosos amb el medi ambient, ja que tenen una quantitat de càrrega molt reduïda i els certificats ecològics corresponents.