El paper és l’alternativa de futur: és reciclable, biodegradable, compostable i, en la majoria dels casos, certificat com a FSC o PEFC (les fibres per a la seva fabricació s’obtenen de boscos plantats específicament per a ús industrial). Sens dubte, per totes aquestes característiques, es tracta d’un material sostenible i un bon substitut davant d’altres suports menys respectuosos amb el medi ambient i que romanen durant centenars o fins i tot milers d’anys com a residus al nostre planeta.
Però, a més, els darrers anys, s’ha impulsat especialment el paper reciclat, com la millor opció en el consum de paper. Davant d’aquesta realitat, sorgeix un dubte: és realment tan dolent el material elaborat amb fibres verges i s’ha de substituir només per aquell que en la formulació utilitza fibres reciclades? Per poder donar resposta a aquesta qüestió, desglossarem diversos factors que entren en joc en aquesta comparativa.
Residus generats
El primer pas per saber si és més sostenible el paper reciclat o el que fa servir fibres noves requereix observar el procés productiu. Per obtenir les fibres verges de cel·lulosa per primera vegada, es fa servir fusta que prové de boscos gestionats de manera sostenible. Aquesta matèria primera s’escorça, ja que aquesta part del tronc no és útil per a la indústria paperera, i els troncs ja sense aquest recobriment es redueixen a estelles. Les fibres obtingudes així es coneixen com a pasta mecànica. Si posteriorment es blanquegen coent-les per extreure la lignina que actua com una “cola”, i se separen aquestes fibres mitjançant productes químics, obtenim l’anomenada pasta química.
Com indica ASPAPEL , els residus generats en aquests passos suposen un 38,5% de la matèria primera, però es revaloritzen gràcies a la creació de subproductes. Com que són restes orgàniques, es poden destinar a diverses finalitats, com en el cas de les escorces o el licor negre (lignina extreta), per generar energia. De fet, aconsegueix que el procés de fabricació de pasta sigui autosuficient energèticament. Només un 0,49% queda com a residu sense revalorar.
La fibra reciclada, en canvi, genera restes que no es poden recuperar per a cap finalitat (grapes, fils, plàstics, tintes, pel·lícules d’estampació o cues); malgrat que també se’n deriven altres que sí que són aprofitables. El paper que es recull del contenidor blau o d’impremtes i fins i tot de la pròpia indústria, després de ser classificat i condicionat, arriba a les fàbriques papereres que el compren per donar-li una segona vida (o tercera, i fins i tot setena, ja que el procés de reciclatge de paper es pot realitzar entre 5 i 7 vegades ).
L’obtenció de fibra reciclada genera tan sols un 4-10% de restes del total quan està sense destintar, i un 15-40% si s’ha aplicat aquest destintat, igualant la xifra que es dona a la fibra verge. En contraposició, tots aquests residus no són tan aprofitables per a altres finalitats; la majoria simplement s’incinera en calderes. La part recuperable es fa servir per generar energia o, fins i tot, per a la producció de maons o altres materials de construcció.
Consum energètic
Un altre aspecte que cal tenir en compte és la quantitat d’energia que requereix cada tipus de fibra. En el cas de la reciclada, es consumeixen 1.056 kWh de gas per tona produïda, així com 791 kWh/ t d’electricitat. A la reciclada, l’equilibri de consum va a la inversa: menys de la meitat de gas amb 429 kWh/Tn, però alhora la xifra d’electricitat s’eleva a 1.584 kWh per tona (de la qual 525 kWh es compren, 1.059 kWh es produeixen i es genera un excedent de 993 kWh que s’aboca a la xarxa nacional).
Aigua utilitzada en la fabricació
Si comparem ara l’aigua que es fa servir durant la producció de cada tipus de paper, en el cas de les fibres reciclades es consumeixen 10 m 3 per tona de material, mentre que a les verges la quantitat s’eleva a entre 20 i 40 m 3 /Tn . Però en aquest darrer cas, l’aigua no es consumeix; és a dir, un cop utilitzada, es depura i es torna en un 90% al seu origen (ja que el 10% restant s’evapora). De tota manera, en aquesta variable resulta molt més sostenible la versió reciclada del paper.
CO 2 derivat de la producció
De la mateixa manera que els residus generats, cal tenir en compte també altres rastres que deixa la producció de paper amb ambdós tipus de fibres al planeta: el CO2 que es deriva del seu procés per al seu condicionament i posterior ús. Les reciclades produeixen més emissions en aquest aspecte, ja que en involucrar molts més processos d’eliminació de materials adherits inservibles i destintat i fer servir més gas, es genera fins a 195 Kg/Tn de diòxid de carboni. A les fibres verges aquesta xifra es redueix a 116 Kg/Tn .
Sí que és cert que hi ha accions per compensar l’empremta de carboni generada amb la producció de paper o l’obtenció de fibres per a aquesta finalitat, com ara la plantació d’arbres en zones desertitzades properes a les zones de fabricació. Des de Guarro Casas contribuïm des de fa dos anys a repoblar el Parc Natural del Montgrí , cremat i actualment mancat d’arbres, per aportar el nostre granet de sorra i impulsar la sostenibilitat de la nostra fàbrica.
Ambdues són necessàries
Si fem recompte, podem veure que en alguns aspectes és més sostenible la fibra reciclada i en d’altres (en contrast amb la idea generalment estesa) ho és la verge. En general la fibra que prové de la recuperació té un impacte mediambiental més gran, ja que involucra més processos per recollir-la i deixar-la el més neta possible per al seu nou ús, però la necessitem en la indústria paperera.
Per tant, arribem a la conclusió que ni el paper de nova fabricació és tan dolent com la concepció que se li ha brindat en els darrers anys ni tot ara ha de ser reciclat. Tampoc no és veritat que només el material produït de la recuperació de productes paperers anteriors és sostenible. Els extrems són mals companys, i no cal triar sempre un paper o un altre, sinó adaptar aquesta decisió a les necessitats concretes del projecte.
De fet, si no existís la fibra verge seria impossible produir paper reciclat, i sense aquest darrer ens quedaríem sense boscos. Cal trobar el just equilibri entre ells per aconseguir la màxima sostenibilitat de cadascú i reduir l’impacte al planeta. Amb els set cicles que té la fibra reciclada fins que no es pot aprofitar més, aconseguim el temps necessari perquè creixin de nou els arbres a les plantacions destinades a producció i, així, podem tornar a fer-los servir i començar el cicle de nou. El resultat: un equilibri amb la naturalesa que evita la desforestació, crea llocs de treball en zones de baixa densitat de població i així redueix l’impacte generat.