Els models de color permeten “estandarditzar” les tonalitats entre tots els dissenyadors i impressors i comunicar-nos de forma senzilla amb un mateix llenguatge. Al post anterior viatgem per les diferències entre RGB, CMYK, CIELAB i HLS , mitjançant un repàs per les seves principals característiques i l’anàlisi de les seves aplicacions, però les fronteres de la creació de vegades van molt més enllà.
Hi ha empreses que han volgut proposar els seus propis colors per generar noves opcions creatives de què disposen els dissenyadors i han elaborat els seus catàlegs de tonalitats amb un rang diferent de matisos i acabats . De fet, aquests tons s’aconsegueixen amb l’ús de les tintes pròpies. Què tenen per oferir als professionals del disseny gràfic cadascuna?
Pantone: una institució que marca tendència
La primera de les alternatives als principals models la proposa Pantone , que descriu el seu objectiu de la manera següent: proporcionar “un llenguatge universal que permet la presa de decisions crítiques sobre color per a marques i fabricants”. La signatura de referència, fundada el 1962, ofereix catàlegs amb una selecció pròpia de tonalitats que es poden obtenir a partir de tintes predeterminades i identificades al document. Aquests “ingredients” els proporciona la pròpia empresa per assolir el resultat exacte. D’aquesta manera genera una paleta pròpia ampliant els colors bàsics àmpliament estesos.
Per identificar cada tonalitat utilitza una numeració i unes sigles que fan referència al material d’aplicació, una codificació que permet aconseguir la recreació tan exacta com sigui possible de cada color en diferents superfícies habituals del mercat. Aquestes categories s’estructuren de la següent manera: acabat mat (M), paper estucat (C i CP, de Coated), paper estucat en base a l’estàndard europeu (EC, d’Euro Coated ), paper no estucat (U i UP, d’Uncoated), teixits (TC i TCX, de Textil Color eXtended), paper amb acabat tela (TPX, de Textil Paper eXtended), plàstics opacs (Q, d’opaQue) i plàstics transparents (T, de” Transparent”).
Amb el pas del temps i la rellevància adquirida, Pantone s’ha constituït com a tota una institució del color. Cada any des del 2000 estableix el to de tendència per als dotze mesos següents, així com les combinacions adequades, aportant idees als creatius. Fins i tot s’ha endinsat en àmbits que s’escapen de les arts gràfiques: la influència de la firma arriba a la moda, la decoració per a la llar i els tèxtils, l’arquitectura i l’interiorisme, els accessoris o el disseny web.
Si les opcions que generen els models de color són pràcticament infinites, estandarditza noves variacions. De fet, ja supera els 1.867 colors patentats només per a impressió gràfica.
HKS: fabricants alemanys com l’alternativa del color
Si ens traslladem a Alemanya, trobem un altre dels organismes mundialment reconeguts que han impulsat la seva pròpia carta de tonalitats, i que està creat a partir de la unió de tres fabricants de color d’aquest país: Hostmann -Steinberg Druckfarben, Kast & Ehinger Druckfarben i H. Schmincke & Co. D’aquesta sinergia neix HKS , abreviatura dels tres noms.
De la mateixa manera que passa amb Pantone, els tons ”estandarditzats” per aquesta marca poden ser usats en tota mena de publicacions impreses per reproduir-los en els projectes impulsats per dissenyadors de tot el planeta. De fet, HKS ofereix més variacions de color, tot i que és menys coneguda a nivell internacional. Les paletes d’ambdues institucions tenen en comú que compten amb algunes tonalitats concretes entre les pàgines que no poden ser recreades amb el sistema CMYK.
El catàleg de HKS es compon de 120 colors plans i 3.520 tonalitats específiques per a papers amb recobriment i sense, per la qual cosa també aconsegueix acabats diferenciats segons les característiques del suport sobre el qual s’utilitzen. Aquest sistema d’origen alemany es basa en la ISO 12647:2 i els estàndards fixats per FOGRA , per la qual cosa es garanteix que es poden imprimir sense problemes a òfset i amb les tecnologies d’impressió digitals.
HKS també té disponibles diverses guies en funció del tipus de material sobre el qual s’imprimeix: HKS K per a paper estucat, HKS N per al natural, HKS Z per a diari i HKS E centrat en paper continu. Cadascun dels colors està correctament identificat amb la lletra corresponent segons el catàleg i una xifra, convertint el sistema en molt clar i senzill.