No és un secret que l ‟acabat d’un paper pot marcar la diferència entre passar desapercebut o cridar l’atenció d’un consumidor a través de l’efecte visual que crea i el tacte que ofereix. En aquest context, el gofrat d’un material es pot convertir en el factor clau per aconseguir que un projecte o disseny destaqui. Però, com es fa aquesta marca i quins factors cal tenir en compte?
Per començar, és important saber que el gofrat és un procés pel qual es dona una textura a un paper o un altre tipus de suport, a través de l’aplicació de pressió gràcies als motlles que contenen el dibuix o motiu corresponent. Però aquest procés es pot fer de dues maneres diferents: en pla o en cilindre .
Diferents processos de gofrat
La principal diferència per la qual normalment s’escull un sistema o un altre és pel format del material a gofrar. Si s’ha d’aplicar sobre fulls ja tallats, els cilindres són incapaços de manipular aquest format, per la qual cosa s’hauria de fer en pla. En canvi, les fulles són impossibles de gofrar en cilindre, però si el format d’origen és una bobina, aquest sistema aconseguirà més velocitat de producció. Aquesta diferència és deguda al fet que per gofrar són necessàries unes tensions en el material per poder exercir la pressió al lloc exacte, ja que sinó el paper es pot arrugar i s’aconsegueix un mal resultat.
Per això, el sistema en pla se sol rellevar a l’aplicació de petits motius a estampar, mentre que els grans dibuixos s’apliquen mitjançant bobina. Per aquests motius, a nivell industrial i davant de grans quantitats de paper, el gofrat se sol realitzar en bobina i posteriorment es transforma el producte acabat en fulles.
Gofrat en cilindre
Aquest sistema, que és el que fem servir a Guarro Casas, funciona com el seu nom indica a través de dos cilindres gravats amb el motiu a gofrar al material: un metàl·lic, que conté la imatge en positiu; i l’altre està creat per goma dura o llana premsada i en forma el negatiu. En funció del material d’aquesta contrapartida, el gofrat quedarà més o menys marcat, de la mateixa manera que el paper a manipular també limitarà l’ús d’un o altre.
A Guarro Casas solem fer servir el cilindre negatiu de llana, ja que permet una major definició en el resultat. Això és perquè, per produir-lo, es mulla la llana i aquest cilindre es fa girar sobre el positiu, sense paper al mig, perquè el motiu es transfereixi i es creï una contrapartida perfecta.
Però a més de la definició, com indicàvem el material a gofrar també afecta la selecció del cilindre negatiu. De la mateixa manera que en aquests rodets, al paper gofrat queda un positiu, que és la cara que mostra el motiu gravat, i un negatiu, que és la cara que ho ensenya en sentit contrari a l’original (per exemple, les lletres gofrades poden llegir-se al revés). En determinades aplicacions, aquesta segona superfície no volem que es vegi marcada. En aquest cas, els cilindres de cautxú o goma dura són la millor opció, ja que en tenir més rigidesa el paper es marca menys, encara que, al contrari que passa amb la llana, la definició del motiu és menor en treure profunditat al paper .
També cal destacar del gofrat en cilindre que, malgrat aquest format ”sense fi” que permet aquest procés més industrial, no és veritat que no tingui inici ni final el motiu gofrat. Sobre el paper, només els ulls més experts poden veure un senyal gairebé imperceptible, anomenat marca de moleta, que indica el punt en què el motlle del cilindre torna a començar, malgrat que aquesta peça es fabrica amb continuïtat al dibuix perquè el consumidor no pot veure el punt d’unió.
En fred o en calent?
A més de la diferència en pla o cilindre, els gofrats es poden fer a dues temperatures: en fred o en calent. A Guarro Casas apliquem tots dos formats, però cal seleccionar molt bé sobre quin material es fa servir cadascun. La diferència principal és que l’opció en calent pot modificar el color del suport, ja que per l’alta temperatura aplicada a pressió és possible que alguns reaccionin i canviïn de tonalitat. Aquest truc és especialment utilitzat quan es vol aconseguir un efecte bicolor, de manera que la part en què s’ha aplicat la pressió del motiu a gofrar queda més fosca.
Però cal tenir en compte que hi ha suports d’origen no cel·lulòsic que no es poden treballar en calent, ja que es poden modificar totalment o perquè una alta temperatura pot arribar a desfer el material.
Rebentament
A més, com passa amb altres tècniques de manipulació, no tots els papers es poden gofrar amb les millors condicions. Això és degut a que, en funció del suport triat, es pot produir una pèrdua de les propietats mecàniques, reduint la seva resistència i podent causar el trencament dels futurs productes. Per això, a Guarro Casas realitzem una prova de rebentament cada cop que gofrem, per garantir els millors resultats en cadascuna de les produccions.
En aquesta prova, una màquina desprèn raigs d’aire a pressió per un cilindre d’uns dos centímetres de diàmetre, fins que trenca el paper quan la intensitat ja és massa alta. Així, és possible mesurar la resistència que té aquest material gofrat i es pot saber si és apte per a les aplicacions a què es destinarà.
El gofrat i les fibres de cel·lulosa
A què es deu una major o menor resistència del paper gofrat? La resposta és senzilla: en aplicar aquesta manipulació al paper, estem trencant o modificant l’estructura de les fibres de cel·lulosa que el formen, i per això se li resta resistència mecànica. De fet, els materials gofrats s’inclouen dins de la categoria de papers especials ja que, per molt que perden propietats en el procés, segueixen sent totalment aptes per a aplicacions com ara recobriments d’editorial o packaging.
Com més detalls té el motiu del gofrat, més afectació té sobre les fibres, com per exemple en el cas de les imitacions de pell o tela. Així, com podem veure, és molt important la qualitat del paper. A Guarro Casas tenim més de 70 gofrats, ja que gràcies a les seves característiques són molt atractius especialment per a les portades de llibres per les seves textures i tacte, i la gran resistència prové de les fibres llargues que fem servir.
Un exemple en què passa el contrari és el paper higiènic, que generalment es ven gofrat. En aquest cas, el material és de molt baixa resistència, ja que en tindrà un sol ús, ha de ser suau i no està fabricat per resistir grans manipulacions. De fet, el gofrat va més enllà de l’estètica: s’aplica per unir les diferents capes de paper que conformen el producte final. Així, no importa quanta resistència té al final del procés, ja que es consumirà i rebutjarà.
En direcció a la fibra
Com hem vist en algun post anterior , el paper avança per la màquina de fabricació en direcció a la fibra, perquè tots els processos es realitzin de forma correcta, i quan arriba al final i es converteix en bobina acaba també en aquest sentit. El gofrat, per tant, es produeix de la mateixa manera en direcció a la fibra, especialment per evitar una deformació del material en aplicar la pressió.
De fet, aquest es converteix en un altre dels factors que cal tenir en compte quan s’aplica aquesta manipulació. El paper es pot encongir o expandir durant el procés. Per això, és important comptar amb un cilindre per gofrar uns mil·límetres més llarg que l’amplada de la bobina, per assegurar que, malgrat que el material s’expandeixi una mica, tota la superfície quedarà marcada. A més, hi ha unes toleràncies, que a l’estàndard rondarien entre +/- 1 mm en transversal (contra fibra) i +/- 6 mm en longitudinal (en direcció de la fibra). Com que generalment al final del procés la bobina es talla en fulles, aquesta variació de mil·límetres no s’aprecia en el resultat final, ja que seran de les mides originals i el sobrant queda eliminat.
Un gofrat per a cada material
Per acabar, recuperem una idea que ja hem apuntat: gairebé tots els materials admeten un gofrat, però cal treballar-ho amb molt de compte per evitar el trencament del paper o un mal acabat. Els motius més pronunciats s’han de deixar per als papers de més gramatge, ja que els que tenen menys gruix poden arribar a trencar-se. Per contra, els gofrats molt fins en gramatges alts poden no arribar a marcar-se correctament i el suport ”escup” la marca. Hi ha guies, com la pròpia que hem elaborat a Guarro Casas a través dels nostres anys de tradició, que ajuda a triar la millor combinació per a un gofrat excel·lent.