Quin rol juga el paper en el procés d’edició d’un llibre? Com afecta al lector l’elecció d’un paper o un altre? José Ángel Martos, cofundador i editor de l’Editorial Diëresis, un segell que ha adquirit una notable presència en el món editorial des de 2003, ens revela totes aquestes qüestions i molt més en aquesta entrevista.
Comencem parlant del paper com a suport. Després de la irrupció del llibre electrònic, semblava que anava a retrocedir el paper i, no obstant això, les vendes en eBook no arriben al 5%. Creus que seguirà així en els pròxims anys?
Els llibres electrònics han anat perdent interès en els últims anys, especialment des del seu auge al voltant del 2015. Això no sols es veu en el mercat en general, sinó també en la nostra pròpia experiència, perquè comencem amb els eBooks des dels seus començaments. Després d’una fase d’estabilitat, notem que les vendes van començar a caure amb la pandèmia. Segons els números que hem vist, com aquest 5% del qual parlaves, sembla que no és només una percepció nostra.
Abans, molts pensaven que el llibre imprès desapareixeria, una cosa similar al que ha passat amb els diaris en paper. Encara que amb els diaris això està sent cert, amb els llibres és tot el contrari; les vendes de llibres impresos fins i tot han augmentat. Però, encara que els eBooks no han acabat d’enganxar al lector mig, hi ha excepcions, especialment entre els quals llegeixen molt i en uns certs gèneres específics, com la novel·la romàntica.
Quina importància doneu a Diëresis a l’elecció del paper?
El paper és una part essencial de l’experiència de lectura. La raó per la qual el llibre imprès continua sent tan popular, tot i que tecnològicament podria considerar-se obsolet, és la seva capacitat per ser més que només text. És agradable al tacte, visualment atractiu, i hi ha alguna cosa a tenir-lo com a objecte que ens encanta. Els lectors valorem un llibre no sols pel seu contingut, sinó també perquè sigui estèticament agradable. Per això, l’elecció del paper és crucial: ha de ser suau, oferir bona visibilitat i no ser massa transparent. Tot això contribueix al fet que preferim l’experiència d’un llibre en paper en lloc d’una pantalla de eBook, que sovint es percep com una cosa freda.
Normalment, la gent em comenta exactament això: que llegir en una pantalla els sembla fred. Interpreto això com una falta de connexió sensorial que naturalment s’obté amb el paper.
Creiem que és important que el lector senti una connexió, no sols amb el contingut, sinó també amb el llibre com a objecte. Això inclou també la maquetació, els marges, la grandària de la lletra… És un conjunt d’elements que han de conformar una cosa amb la qual el lector se senti connectat.
I el lector, des de la vostra experiència, l’aprecia també? O no n’és conscient?
Sí, solem rebre molt de feedback, sobretot de les portades. Ens hem adonat que quan fem una cosa original com, per exemple, l’acabat UVI que utilitzem en el nostre best seller actual “Los secretos del ajedrez”, realment pot ser un factor decisiu en la compra del llibre. A més, crec que els lectors també noten la composició de la pàgina, que valorem molt i intentem cuidar.
Pel que fa al paper, existeixen dos mons: el paper groguenc i el paper blanc. Fem servir el paper groguenc principalment en les nostres col·leccions de narrativa i periodisme, intentant que no siguin excessivament grocs. D’altra banda, el paper blanc el reservem més per a llibres pràctics perquè no encaixa bé en una novel·la.
El gramatge és un dels factors que defineix un paper, però hi ha molts tipus de paper amb característiques molt diferents. En quins aspectes us fixeu?
Normalment, triem un gramatge mínim de 90 per als nostres llibres perquè aquest equilibri entre gruix i comoditat ens funciona bé. En el cas dels llibres il·lustrats, busquem que el paper tingui una mica més de pes. No volem que sigui molt prim perquè pot donar la sensació de ser massa lleuger. Optem per papers estucats i matificats, que ronden entre els 115 i 120 grams, especialment quan es tracta de llibres amb contingut gràfic.
Deia Jorge Herralde, famós editor d’Anagrama, que el factor ‘objecte’ és molt important, acompanyant òbviament al contingut. Estàs d’acord? Fins a quin punt és determinant l’aspecte d’un llibre respecte a les vendes?
Sí, és essencial tenir un llibre que t’agradi i que vulguis que perduri en el temps. La portada és fonamental; amb el temps he après a valorar-la encara més. Sempre intentem oferir el millor disseny gràfic, però dins de la portada, el títol i el que suggereix és gairebé tan important com el propi contingut, especialment per a certs gèneres.
La contraportada també és clau. Els missatges que li transmetem al lector en aquesta part són crucials. Per a la majoria de la gent, el primer contacte amb el llibre serà a través de la portada, la contraportada i la biografia de l’autor a la solapa. Per això, és important posar gran part del nostre esforç en aquests elements.
La solapa (una, dues o cap) és una de les grans decisions quan s’imprimeix un llibre. Vosaltres sou del club ‘sí a la solapa’. Per què?
Crec que donar-li solapa a un llibre també es una senyal de qualitat. Quan assignem solapa a un autor, és una manera de mostrar que té reconeixement i que confiem en el seu valor com a autor. Al mercat espanyol, els llibres sense solapa no són tan comuns, mentre que als Estats Units és bastant habitual en edicions de tapa tova o de butxaca. Aquí tendim a donar-li més importància a l’autor, encara que això impliqui un cost addicional.
De tant en tant opteu per la tapa dura, com vau fer, per exemple, amb algun llibre de Gaziel. Què aporta la tapa dura? La continuen apreciant els lectors?
És cert que la gent valora molt l’acabat d’un llibre i, per descomptat, una tapa dura crida l’atenció. Una bona presentació transmet una imatge de més qualitat i pot fer que automàticament pensis que el llibre és millor. Et deixa amb la idea que el contingut és més profund o elaborat, així que, definitivament, la presentació té el seu pes. Encara que no té per què ser així.
No obstant això, el cost de producció ha augmentat considerablement. Molts dels materials que fem servir per a les tapes dures, com el cartró, són importats, i amb l’augment en els costos del transport internacional, els preus han escalat bastant, així que cal ser selectiu amb quan val la pena usar-la i quan no aporta un valor afegit.
Podríem dir que la temàtica d’un llibre influeix en l’elecció de paper? De quina manera?
Sí, podríem dir que la temàtica del llibre influeix en la nostra elecció del paper. Especialment tenim en compte el gènere literari al qual pertany i la col·lecció específica en la qual el situem. A vegades, aquesta decisió també la prenem pensant en el tipus de lector al qual va dirigit el llibre. Per exemple, quan publiquem llibres de motivació o fins i tot alguns relacionats amb l’esport, considerem que el públic podria no ser necessàriament àvid lector. Llavors, pensem en com presentar el llibre en termes de tipus de paper i acabat general, de manera que sigui atractiu i no dissuadeixi a potencials lectors.
El llom és un dels grans oblidats, i no obstant això és molt important en llibreries i biblioteques. Quina importància li doneu a Diëresis?
Crec que el llom del llibre és un element que estèticament s’aprofita poc. Generalment se li dona un tractament molt clàssic, però hi ha potencial per a fer molt més. Nosaltres, en algunes col·leccions utilitzem tècniques poc comunes en les portades que també apliquem al llom, com és el cas de la impressió UVI que esmentava anteriorment.
És interessant perquè el llom és realment el gran oblidat, però és el que més es veu quan els llibres estan guardats o exposats en una prestatgeria. Ara, amb les xarxes socials i els ‘bookstagramers’ o ‘booktokers’ mostrant les seves biblioteques, l’aspecte del llom s’ha tornat encara més crucial. Ells volen que els seus prestatges es vegin organitzats i estètics, la qual cosa subratlla la importància del disseny del llom per al conjunt de la col·lecció.
El món del llibre té molts intermediaris: distribuïdora, impremta, paper, llibreria, autor… Queda marge per a la innovació amb aquesta estructura de costos tan complexa?
Sí, definitivament hi ha marge per a la innovació, especialment en com ens comuniquem i connectem amb els lectors, així com en la creació de col·leccions i en l’enfocament dels llibres. Sovint es pensa que els llibres són únicament idea de l’autor, però en realitat, l’editor també té un paper significatiu en la configuració final d’aquestes idees. De fet, moltes vegades la concepció del llibre és també una iniciativa nostra, la qual cosa obre moltes possibilitats per a innovar.