A Guarro Casas estimem el paper, d’això no hi ha dubte: és el nostre material de referència, evolucionem dia a dia per donar-li noves aplicacions i acabats i continuar oferint un material únic en aspecte i característiques. Però, a més, el seu origen ens emociona: milers d’anys de trajectòria per arribar a oferir-nos allò que podem fer amb ell avui dia. Si bé és cert que anteriorment s’havien fet servir suports com el papir o els pergamins per a textos i escriptures, va ser l’arribada del paper el que va revolucionar la nostra manera d’emmagatzemar i conservar escrits, comunicar-nos i, fins i tot, fabricar llibres i crear envasos.
Així, ASPAPEL divideix la història del material en tres etapes de 600 anys cadascuna: la primera amb l’ocultació d’aquest suport nou per a l’època per part dels seus inventors a la Xina, la segona amb la migració per la ruta de la seda fins arribar a la cultura europea, i la tercera fins a la invenció de la màquina de paper en continu. Així arribem fins a l’actualitat, que l’avenç de la tecnologia ens ha permès crear una indústria impressionant amb una gran especialització de papers de tota mena: des dels més habituals al mercat fins a papers especials amb funcionalitats específiques .
De la perdi a un mitjà transportable
Però per entendre aquestes etapes, és important saber què porto l’ésser humà a necessitar aquest material. Per això, passem del suport al contingut: el llenguatge gràfic. Des de l’origen dels símbols o jeroglífics, la comunicació humana va anar evolucionant a formes cada cop més complexes. Però, amb el temps, es va trobar la dificultat del lloc on es feien aquestes inscripcions. En un primer moment es va fer servir la pedra ja que era la superfície més accessible, però es va anar substituint amb el pas del temps per altres com la fusta, el metall o l’argila. Finalment, després de milers d’anys, va ser quan es van trobar materials més adients.
El pergamí era una pell d’animal neta i sense adobar, que es macerava en sal i setinada, que es feia servir a Egipte i es va convertir en el gran suport de l’Edat Mitjana. El papir, en canvi, creixia a la vora del riu Nil. Els egipcis extreien la medul·la de la tija, la tallaven el tires llargues i primes i les col·locaven verticalment i en horitzontal a sobre. El full finalment es premsava i copejava per aconseguir un gruix uniforme sobre el qual poder escriure.
Xina: origen del paper
Però després d’aconseguir aquests suports més lleugers i fàcilment transportables, va sorgir un fort competidor des de les terres asiàtiques. Així va arribar el paper, molt més senzill de fabricar i, amb el temps i el perfeccionament de les tècniques de producció, també més econòmic (i, per tant, accessible).
La història atribueix la invenció del paper a Ts’ai Lun, un dignatari de la cort imperial xinesa. Va ser l’any 105 quan va començar a produir fulles d’aquest material a través de trossos de roba utilitzada, escorces d’arbre i xarxes de pesca. Ts’ai Lun va oferir l’invent a l’emperador Hai, el primer full blanc de paper. Però com la va aconseguir? Mitjançant la desintegració de les fibres vegetals i els draps gràcies a un mall de fusta i un morter de pedra. ”La forma a mà xinesa estava constituïda per un marc de fusta, en què se subjectava un teixit fi de bambú unit amb fils de seda”, destaquen sobre el procés a ASPAPEL. Per unir les fibres, aconseguir una pasta homogènia i aportar impermeabilitat, s’hi afegia extracte d’agar, una alga marina. Així, els primers fulls de paper és molt probable que també estiguessin fets amb lli, espart, cànem o morera.
Arribada a Occident de la mà dels àrabs
Des de la Xina, aquesta novetat es va expandir cap a Corea i el Japó, però en canvi triga molt a arribar fins a Occident. És el 751 que el governador militar del califat de Bagdad captura en una expedició cap a la frontera xinesa a dos fabricants de paper, a la batalla de Teles a Samarcanda . Allà hi construeixen un molí paperer pels seus grans recursos naturals d’aigua, lli i cànem. La ruta de la seda va estendre aquest material, ja a les mans fins a Occident, amb gran demanda.
Amb l’adopció d’aquest suport per a l’escriptura i la seva comercialització, els àrabs van introduir diversos avenços a la seva producció, com són l’ús d’energia hidràulica per fabricar-lo, el blanquejat de les fibres amb calç, l’ús de goma aràbiga i el gruix de midó per a l’encolat i el perfeccionament de la forma.
El paper entra a Espanya
No es coneix amb exactitud com va arribar aquest nou suport a Espanya, però les teories més fermes apunten a la porta de Còrdova, a mitjans del segle X, moment de gran auge cultural per a la zona. Es creu que en aquesta època degueren existir molins paperers tant aquesta ciutat com a Granada, Sevilla i Toledo, per la seva gran riquesa en rius, draps, midó i biblioteques i arxius del califat àrab.
Però la primera ciutat espanyola de la qual hi ha proves documentals de l’existència d’una indústria paperera és Xàtiva. De fet, no només d’Espanya, sinó de tot Occident. El 1154, el geògraf àrab El Edrisi descriu la població fent esment a la fabricació de paper que s’hi duu a terme, i sobre com s’exportava des d’allà per Orient i Occident.
D’Espanya a Europa
Des del nostre país, el paper es mou cap a la resta del continent, i la seva producció s’estén a zones de la Conca de la Mediterrània, com França i Itàlia, i hi ha la primera cita documental en aquest segon país a Fabriano el 1276. De fet, Itàlia es va convertir en una gran potència en la fabricació d’aquest material, incorporant millores com l’ús de mall i la cua animal i la invenció de la filigrana (un fil de plata o llautó a les fulles amb una silueta que indicaven el paperer que ho havia fabricat).
A França, el primer molí data de la segona meitat del segle XIII, a Montpeller, i aquest país es va convertir en una gran competència per a Itàlia. De fet, els segles XVI i XVII van ser de gran prestigi per a les fàbriques papereres de tots dos països. Fins al s. XIV no trobem molins a centre-Europa (el primer alemany a Nuremberg el 1390, a Bèlgica el 1405, a Suïssa el 1411 i a Àustria el 1498), encara que posteriorment van aconseguir un gran impuls amb la impremta.
Un cop ja s’estén per Occident amb èxit l’ús del paper, la gran demanda requereix una evolució més gran de la fabricació per poder cobrir-la de forma eficient. Per això, els tradicionals molins de paper evolucionaran per donar pas a una producció més avançada gràcies també a l’aparició de les primeres impremtes, una gran invenció per al sector paperer que repassem en el post següent ja que requereix una major quantitat d’aquest material complir la seva funció (LINK).