Un bon treball del paper, més enllà de la seva correcta elaboració, també es troba en les tècniques de manipulació que se li apliquen a posteriori i que han de tenir en compte una sèrie de factors per aconseguir tota la seva esplendor. Si aquest “mim” ja és necessari en papers creatius de fibra verge, pel fet que el material és viu i reacciona als factors externs que entren en contacte (llum, humitat, temperatura…), encara és més imprescindible en papers reciclats, que procedeixen de processos anteriors i no compten amb la mateixa puresa . A continuació, repassarem les principals tècniques que es poden aplicar en aquest suport i els aspectes a valorar a la versió post-consumer waste .
IMPRESSIÓ
Si bé és cert que la impressió a primera vista sembla la tècnica de manipulació del paper que menys dificultat hagi de tenir, ja que estem acostumats a l’ús de les impressores al nostre entorn, per disseny gràfic és indispensable tenir en compte certs aspectes per a un acabat professional . Ja sabem que pot ser digital , mitjançant tinta líquida (HP Indigo) o tòner sec, i molt recomanable per a tiratges curts; u òfset , amb tintes convencionals, tintes d’oxidació ràpida o UV, i especialment rendible per a tirades llargues. Però què cal valorar en l’ús de papers creatius reciclats?
Per començar, la tinta no es comportarà igual sobre fibres verges que reciclades. El re-processat d’aquests fils de cel·lulosa el converteixen en un material més porós per culpa de la cornificació, de manera que es produeix un efecte d’esponja . Tot i que, de fet, l’absorció ajuda a l’assecatge, aquest procés passa tan ràpid que el que realment passa és el repintat de la superfície i, en conseqüència, si no es treballa bé pot donar un mal resultat.
D’altra banda, no tot són complicacions de fer servir aquest material, sinó que hi ha altres aspectes que sumen a una bona impressió. Si bé hem dit a l’inici que el paper és viu i reacciona a factors de l’entorn, el procés de reciclatge aconsegueix que el paper “es cansi” i “es mogui menys”. Això vol dir que guanya estabilitat dimensional i, en tenir una fibra més refinada, pot arribar a tenir més opacitat que el paper nou.
Per garantir la major qualitat en les impressions òfset, experts en aquesta tècnica com Otzarreta Think and Make ens ajuden els fabricants a poder explicar als nostres clients com aconseguir el millor acabat. Aleshores, què aconsellen fer per evitar l’efecte esponja?
Hi ha diverses opcions per resoldre’l, per la qual cosa treballar un paper reciclat amb impressió pot donar sens dubte els mateixos resultats que un material nou mentre recolza la sostenibilitat. La millor solució consisteix a utilitzar pólvores antimaculants de gra mitjà fabricats a base de midó . Aquesta substància ens ajudarà a evitar aquest repintat, i es fa servir especialment per imprimir en estucats o papers allisats.
Una segona opció, si necessitem encara més assecat, és fer servir un producte assecant que tingui una base de cobalt . Segons els professionals d’ Otzarreta, ens ajudarà a assecar la tinta des de dins cap a fora, i se suma al procés que es produeix per oxidació natural. Però, si malgrat aquests passos segueixen existint problemes, es pot recórrer a tintes secants, i fins i tot combinar-les amb els productes que hem esmentat fins ara.
ESTAMPACIÓ
En el cas d’aquesta tècnica, que vam veure com aplicar en papers de fibra verge , es tracta d’un mètode que permet transferir per calor una pel·lícula sobre un paper gràcies al contacte de dues plaques (la que conté el gravat a estampar i una altra que serveix de suport). Ben feta aconsegueix resultats molt atractius visualment, però cal conèixer el material a estampar per poder jugar amb les variables que entren en joc.
El principal condicionant clau és la selecció de la pel·lícula correcta, tant en els papers de fibra verge com reciclats, ja que en aquest cas no presenten pràcticament diferències entre tots dos casos. Cal tenir en compte les característiques del material (gramatge, gofrat, color, vernissos superficials…) per poder treballar amb l’opció que s’hi adapti millor entre l’oferta que existeix en pel·lícules de qualitat gràfica i d’enquadernació.
Generalment, en el cas dels papers (reciclats o no) tintats en massa, juntament amb l’ús d’una pel·lícula de qualitat gràfica, s’aconsella fer una primera estampació en blanc i una segona en el color que cal aconseguir en el gravat final. Així, assegurem que el to del suport no modifica el de la pel·lícula que s’aplica a sobre.
Un altre factor a valorar és el llit, que hauria de ser tou per als papers reciclats de més gramatge, amb més temps d’aplicació i pressió per assegurar la transferència correcta. En canvi, als gruixos més fins, amb un llit més dur no hi hauria problema.
SERIGRAFIA
L’última de les tècniques que repassarem a tenir en compte a la feina amb materials reciclats és la serigrafia. Com vam poder veure en el post dedicat a aquest procés , consisteix en la transferència duna tinta a qualsevol material, mitjançant una pantalla que conté el dibuix a obtenir. Sobre aquesta plataforma llisca una rasqueta, de manera que es distribueix la tinta pels buits sense pressió i s’elimina el sobrant, per aconseguir que únicament les zones del disseny final quedin pintades.
En aquest cas, els papers reciclats són més difícils de serigrafiar amb assecat en reserves UV que els materials de fibres verges, per la seva porositat. Els vernissos massa líquids per a aquest tipus de suport s’absorbeixen per les fibres en aplicar-lo, per la qual cosa no brilla uniformement al resultat final. Per això, cal triar vernissos més densos que quedin amb més facilitat a la superfície i aconsegueixin així la uniformitat i la brillantor òptims.
Alhora, les tintes no han de ser tampoc massa denses, perquè en el cas dels papers gofrats arribi fins a les valls del material i no es quedin a la carena únicament. D’aquesta manera, l’ equilibri just en la densitat i la possibilitat d’una segona passada per garantir un resultat més intens seran les claus per treballar a la perfecció els papers reciclats.
Reserva UV ben realitzada
