Tant el paper de fibra verge com el reciclatge, usats en la seva justa proporció a la indústria , poden ser sostenibles. La clau és trobar l’equilibri entre ells per aconseguir la màxima sostenibilitat de cadascú i reduir l’impacte al planeta . Si bé analitzàvem anteriorment quatre variables per determinar quin tipus de paper és més respectuós a cada àrea o procés que afecten en aquesta ”avaluació” del material, en què ens hem de fixar en un paper ja fabricat per determinar com de sostenible és un paper?
Per això, entra en joc l’ ecoresponsabilitat del paper que, per resumir-ho de forma senzilla, funciona com la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses, però aplicat a la sostenibilitat . Aquest terme consisteix a reduir els impactes negatius de la fabricació i consum de paper, particularment sobre el medi ambient. Hem d’estar més conscienciats del que hi ha darrere de cada producte i ser responsables de tots i cadascun dels que fem servir a la nostra vida quotidiana.
Per tant, en el cas d’aquest material, podem observar quines decisions s’han pres en la fabricació d’un paper perquè sigui més sostenible que altres opcions. A continuació, detallem les tres variables principals que ho determinen.
Origen de les fibres
El primer factor que podem observar en un paper per començar a determinar-ne l’ecoresponsabilitat és la procedència de les fibres. Els materials que compten amb fibra reciclada 100% poden ser Post Industrial Waste (PIW), obtingudes del desbarbat de les bobines, o Post Consumer Waste (PCW), quan prové dels contenidors de reciclatge després de l’ús del consumidor.
També es pot fer servir per a l’elaboració del paper fibra verge certificada, que procedeix de plantacions específiques per obtenir fusta d’ús industrial i compta amb segells com FSC o PEFC; o sense certificar les menys recomanables, ja que no declaren l’origen d’aquesta matèria primera usada per a la fabricació. Finalment, és possible trobar papers fabricats amb percentatges variables de fibres tant verges com reciclades .
És important l’existència de boscos sostenibles perquè la fusta sempre sigui certificada i provingui de manera demostrada d’aquestes “granges” d’arbres. No només eviten el despoblament dels boscos naturals, sinó que també creen riquesa a la zona. Gràcies a això, en 10 anys Europa ha incrementat en 44.000 km2 els seus boscos i compta amb un 30% que el 1950. De forma complementària, aquestes plantacions forestals no requereixen regat, a diferència d’altres cultius de fibres alternatives que estan de moda actualment, com el lli o el cànem. Per tant, no suposa una despesa addicional d’aigua per mantenir-la.
A això s’hi afegeix un altre benefici per al planeta: estudis recents demostren que els arbres joves capturen més CO2 que els madurs. Per créixer necessiten més recursos que els exemplars i adults i, per tant, capturen més diòxid de carboni, necessari per a aquest procés. En renovar els boscos sostenibles de manera recurrent, es maximitza aquest efecte.
Sistema de blanquejat de les fibres
Un segon aspecte a valorar per determinar com de ressò és un paper és la forma en què s’han blanquejat les fibres. El clor i els derivats que es fan servir per donar al paper un color blanc i pur no es pot separar de l’aigua: l’acompanyen allà on es rebutgi aquest recurs natural.
Els papers catalogats com ‘Elemental Chlorine -Free’ garanteixen que, tant en el cas de les fibres verges com les reciclades, s’han blanquejat mitjançant diòxid de clor o derivats, però mai amb clor elemental (en estat gasós), cosa que redueix substancialment la perillositat de les dioxines.
En el cas dels materials ‘ Totally Chlorine -Free’, el 100% de les fibres verges (ja provinguin d’arbres o siguin alternatives) han estat blanquejades sense components de clor. El certificat TCF no es pot fer servir per als papers reciclats ja que no es coneix l’origen de les fibres.
En tercer lloc, la denominació ‘ Processed Chlorine -Free’ indica que les fibres reciclades no s’han blanquejat amb derivats del clor. Els papers PCF no són TCF ja que es desconeix com van ser blanquejades al principi les fibres que s’han reciclat.
Procés industrial
Finalment, la manera com s’ha fabricat el paper, més enllà del seu blanquejat, té molt a dir de si és un material responsable amb el medi ambient o no. L’ús d’energies renovables, la petjada de carboni que deixen al planeta i altres aspectes de gestió ambiental prenen rellevància en aquest àmbit. Com saber-ho? Els certificats i segells amb què compta el paper ens poden donar una pista.
En primer lloc, podem fixar-nos en les normes estandarditzades a nivell internacional ISO, ja que algunes se centren en termes de sostenibilitat. En concret, serà més respectuós un paper que compleixi les normes ISO 14001, la ISO 45001 o la ISO 50001.
En segon lloc, tenim l’energia. Aquesta pot ser d’origen renovable o fòssil. Per descomptat, aquelles fàbriques que principalment usin les fonts netes com a principal recurs elèctric seran molt més eco-responsables. A això se suma la compensació o reducció de les emissions de CO2 que es produeixen en aquesta fabricació. L’objectiu per a la indústria paperera ha de ser disminuir al màxim el diòxid de carboni que envia a l’atmosfera i, quan ja no es pot reduir més, compensar l’empremta de carboni, per exemple mitjançant la plantació d’arbres.
Finalment, entre els factors a valorar del procés industrial, trobem els EMAS . És un Reglament Comunitari d’Ecogestió i Ecoauditoria. Aquesta eina de gestió ambiental, que prové de la normativa voluntària de la Unió Europea, reconeix aquelles organitzacions que han impulsat un Sistema de Gestió Mediambiental (SGMA) a les seves instal·lacions i han adquirit un compromís de millora contínua, verificat mitjançant auditories independents.