Zoo Estudi: “Nedem contra corrent de l’estandardització per fer projectes trencadors i únics”

Un disseny trencador neix duna idea original que reflecteixi la marca o producte i del joc amb els materials per fer-la realitat. A Zoo Studio, ho saben bé des de la seva experiència reconeguda amb múltiples premis en projectes de branding, packaging i editorial, entre altres disciplines que uneixen per transmetre els missatges i curiositats que hi ha darrere de les marques. Parlem amb Gerard Calm, cofundador i dissenyador, i Xevi Castells, director creatiu i dissenyador gràfic, sobre aquests i altres aspectes que marquen la seva forma de treballar a cada projecte que passa pel seu estudi.

Qui conforma Zoo Studio i quines són les vostres especialitats?

Som 8 persones i tenim com a especialitats tot el raonable dins del disseny gràfic. Fem projectes globals, que toquen diverses branques. En els darrers anys ha entrat amb força el disseny editorial, però també hem treballat molt packaging i identitat de marca, que conformen la major part del nostre treball. 

Com és la unió entre aquests àmbits de treball?

Precisament per això diem que més que una disciplina concreta fem projectes globals, que uneixen diferents branques. Realment en el que som forts és buscar un concepte o idea que representa una marca o producte i mantenir aquesta coherència i missatge en tots els vessants, tant si és un packaging com una peça corporativa, per exemple. De fet, moltes vegades és molt més interessant tot el raonament i el desenvolupament previ al disseny que l’aplicació concreta. Quan fem aquests projectes globals, és quan treballem més còmodes, ia partir d’aquí neix cada peça.

Dins del packaging, teniu alguna especialitat?

Som en un país on l’alimentació és molt potent i segurament tenim molts projectes per a indústria alimentària, però també toquem cosmètica, farmacèutica, sector financer, etc. No ens limitem a cap sector concret, i tampoc no ho volem fer.

També marca una mica el context geogràfic on treballes, i per això hi ha molts estudis que se centren en el disseny d’etiquetes o packaging de vins, i se’ls etiqueta d’especialistes en aquests productes concrets. Nosaltres creiem que centrar-te només en una tipologia tan concreta és molt avorrit i preferim explorar diferents sectors i tipus de productes.

També feu projectes editorials. Com innoveu en un sector on sembla que ja està tot inventat?

Aprenem sobre el client el màxim possible: què fa ell que sigui diferent dels altres que prèviament han fet el mateix. De vegades tenim sort i descobrim coses que ens donen peu a elaborar un projecte trencador. Per exemple, el llibre que vam fer per al restaurant “ L’Escaleta ” no té portades, és només la panxa dins d’un estoig. Així reflectim els valors de la seva cuina i la seva manera de fer, propera i transparent, amb un llibre-objecte “en cru”.

O el llibre de “Disfrutar”, el prestigiós restaurant amb dues estrelles Michelin, que està conformat per dos volums i un és un arxivador. Aquest format no és habitual, però es basa en la manera de treballar de la marca, per remarcar la forma singular que té l’equip del Gaudir d’arxivar-ho i documentar-ho absolutament tot.

Al final, el que fem és nedar contra corrent. La indústria està molt mecanitzada per fer una cosa molt estàndard, amb una portada de certes característiques, per exemple, i quan vols sortir-ne per trencar també és quan et trobes problemes per fer els projectes realitat.

És a dir, a l’hora d’executar els projectes més trencadors, trobeu problemes per produir-los a causa de l’estandardització de la indústria i la pèrdua del treball més manual?

Exacte. Ens trobem que gairebé tots els impressors tenen una màquina d’imprimir molt gran i molt ràpida, que els ha format la mateixa marca, i amb prou feines queden els d’ofici que fan treballs diferents i manuals sobre la base de l’experiència que han agafat durant anys . O també trobem els que no volen endinsar-se en un projecte molt difícil.

Molts cops acabem en processos semi artesanals que surten fora de les capacitats de la màquina. Hi ha idees o conceptes a representar que necessiten acabats molt concrets en què el procés industrial no ajuda i hem de buscar algú que ho sàpiga fer de forma artesanal, que conegui com ajustar una màquina per aconseguir els resultats i que aporti valor.

Com ajuda un material com el paper per reflectir el punt diferencial que hi ha darrere d’una marca?

De vegades ho és tot. Hi ha ocasions en què el disseny és important, però segons el suport sobre el qual ho apliques canvia totalment. Fins i tot hi ha projectes en què el material és el principal actiu. Es tracta de conèixer els materials i tenir recursos, o si tens una idea de paper concret cercar el lloc on fer-ho sigui factible. Per exemple, amb pasta de paper vam fer un packaging molt especial, “El Tresor”, que per obtenir l’objecte de l’interior havies de trencar-lo, en comptes d’idear-lo per conservar-lo. Això t’ho permet el material.

A més, per a nosaltres, un disseny que no s’acaba en un objecte tangible és un projecte al qual li falta alguna cosa. Per això tenim una gran estima al material. El disseny s’ha de poder tocar. 

Algun altre projecte del qual estigueu especialment orgullosos pel resultat o pel joc que es crea amb el material?

A banda dels comentats, l’ampolla per al vi “Costenc” és innovadora no tant pel material sinó per l’actuació que vam fer sobre aquest. Representem l’erosió causada per les onades i la sorra del mar tant a l’etiqueta com a l’ampolla, gràcies a un efecte matisat al vidre i amb el desgast sobre el paper. 

Un disseny de premi, com tots els que heu acumulat a la vostra trajectòria, s’aconsegueix seguint les tendències o trencant-les?

No utilitzem les tendències com a base del projecte. La idea o el concepte en què ens basem es basa totalment en el producte o el client. Podem estar influenciats per elles, per descomptat, de manera inconscient. Però com que darrere hi ha una base amb una idea única o molt singular, encara que hi hagi influència “del que es porta”, acaba predomina sobretot el tret diferencial. L’única tendència que potser sí que és a la base de molts projectes actualment és la recerca de la màxima sostenibilitat possible, però a nivell estètic no ens hi basem.

De fet, ni tan sols tenim un estil propi com a estudi: cada projecte és únic i és millor que no es pugui identificar qui ho ha fet perquè se centri 100% a la marca.