Un color viu i capaç de resistir al pas del temps és un dels requisits que ha de tenir un paper per impactar visualment als consumidors i aconseguir resultats únics i duradors. En el procés industrial de producció (que passa per diverses fases de formació, assecat , acabat i control de qualitat ) se li aporta a aquest material la tonalitat desitjada, però no existeix una única forma de fer-ho.
Com ja hem explicat altres vegades, la fabricació del paper comença rehidratant les fibres verges i barrejant-les amb càrregues que en garanteixin la cohesió i millorin la imprimibilitat . Fins aquest punt, el futur material serà blanc, i és en aquest moment que cal afegir-hi el color i decidir com es farà. Hi ha dues maneres diferenciades d’aplicar els pigments al paper, i no aporten els mateixos resultats.
Aplicació superficial
La primera consisteix en un tractament superficial un cop acabada la producció del paper. És a dir, es fabrica el material de color blanc i, un cop assecat, se li aplica un tractament de color a la seva superfície, en un procés separat. En aquest cas, el to es pot veure més intens en estar aplicat en una capa a l’exterior del paper, però és fàcil que perdi aquesta vivor en estar en contacte molt directe amb els agents externs. La resistència, per tant, és menor tant a la llum i la humitat com a les propietats mecàniques que poden aguantar el color aplicat superficialment.
Aquest sistema té altres inconvenients, el principal és que els papers estan exposats a ratllades, cops i frecs. En productes de qualitat s’eviten suports amb aquest tipus de pintat, ja que és fàcil que es vegi el fons i es deteriora la imatge del producte i de la marca.
Tintat en massa
En canvi, hi ha una segona manera d’aplicar els pigments al paper: mitjançant el tintat en massa. Un cop al procés industrial les fibres surten separades de la tina holandesa on s’homogeneïtza la pasta de base, la massa resultant es passa a una segona tina, on se li afegeix el color preparat per separat a base de pigments fins aconseguir en cada cas la tonalitat desitjada. De vegades n’hi haurà prou amb un sol pigment; i, en colors menys primaris, s’hauran d’afegir a la combinació diversos fins a encertar l’acabat final.
Aquests pigments que s’afegeixen al paper al tintat en massa són colorants aniònics, que s’uneixen als fils de cel·lulosa de forma química per les forces de Van der Waals. Per fer-ho, s’addicionen a través de bombes dosificadores per regular la intensitat de la manera més exacta possible. Aquesta ‘fórmula matemàtica’ del color es mesura mitjançant un colorímetre perquè el resultat final sigui el més ajustat possible al to desitjat.
El tintat en massa es converteix, a diferència del que hem pogut veure a l’aplicació superficial del color, en un procés de coloració amb què s’obté homogeneïtat, aportant el mateix to a tota la superfície per igual. Però no només aquest factor: la durabilitat dels colors al paper és molt més gran, ja que el pigment està integrat en la fórmula de base. De fet, per a materials que tindran com a destinació objectes que requereixin duplicitats o obertures i tancaments, s’evitarà que el color salti de la superfície, i per tant no quedaran pegats amb el conseqüent mal acabat i afectació a l’estètica.
Complementàriament, també es garanteix una alta resistència a la decoloració que poden provocar amb el pas del temps tant la llum com la humitat.
Aquests avantatges converteixen aquest sistema en l’òptim per aconseguir un paper de qualitat, per a projectes de packaging o editorials que requereixin resistència mecànica, aguanti al pas del temps i vivacitat del color. Per això, els materials de Guarro Casas opten pel tintat en massa a totes les gammes fabricades, per garantir sempre els millors resultats de producció.