Teles per a recobriment: matèries primeres i certificació

El paper és el material de recobriment per excel·lència per aportar múltiples acabats (i, per tant, sensacions) a editorial o, en alguns casos concrets, de packaging. Però hi ha altres suports que ofereixen més prestigi a determinats projectes, ja que estan relacionats a una imatge de luxe. Les teles, gràcies a l’efecte visual i tàctil que generen, són una opció que aconsegueix un gran resultat.

Però, de la mateixa manera que el paper pot ser certificat i garantir així que és més sostenible, passa el mateix amb les teles? Es poden aplicar les certificacions FSC i PEFC? A continuació, explorem les opcions que ofereix aquest material. Però abans hem de conèixer els diferents tipus que existeixen i per què es va començar a fer servir aquest material per a enquadernació.

Teles de diferents matèries primeres

El primer que cal tenir en compte és que hi ha diferents tipus de teles en funció de la matèria primera amb què s’han elaborat. Cotó, viscosa, niló o lli són les variacions més esteses. Aquest factor, de fet, és el que determina si una tela per a recobriment es pot certificar segons els estàndards de sostenibilitat o, per contra, no es pot assegurar aquest aspecte.

A Guarro Casas tenim disponibles teles amb dues matèries primeres de base: amb viscosa (a les gammes Setalux , Cialux , Assuan i Paradise) i cotó ( Àfrica , Bukram P Extra Fantasia , Canvas Extra R Fantasia i Cialinen ).

Un altre factor a destacar és que aquest material per a enquadernació no és simplement una tela sense res més. A la part posterior porta contracolat un paper que permet que sigui aplicada a enquadernació. D’aquesta manera se’n garanteix l’adherència i la resistència.

L’origen de les teles d’enquadernació

Al principi, les enquadernacions de llibres s’elaboraven amb pell. Quan aquest material es va encarir, es va substituir per tela, ja que oferia de la mateixa manera una imatge cuidada i premium, així com un tacte especial, però de manera més econòmica. Va ser més tard, quan aquest suport també va suposar uns costos més grans, quan l’ús del paper es va generalitzar com a alternativa per a aquestes funcions.

De fet, el nom de la nostra gamma de paper per excel·lència, Geltex, reflecteix aquesta tradició: prové de Gelida tèxtil (Gel-tex), ja que en els nostres orígens els materials que fabricàvem eren de tela. No volíem perdre aquesta picada d’ullet al passat, combinant l’emplaçament de la nostra fàbrica i les teles amb què vam començar l’activitat per a enquadernació.

Tot i que el paper, com veiem, ha guanyat terreny per la seva relació qualitat-preu, hi ha projectes especials que segueixen requerint textures i acabats que aquest material no pot proporcionar de la mateixa manera. Per això, se segueixen usant teles especialment en llibres de tapa dura que han de reflectir una imatge de molt prestigi i tenir gran presència (com els que pertanyen a museus o fundacions, per exemple) o en packaging de luxe (caixes i estoigs).

Fins i tot, com a ús més curiós, hi ha teles que es poden fer servir com a interior de tapa en un llibre. Perquè tinguin la resistència en aquests casos, es folren amb PVC o poliuretà, per aconseguir un acabat molt flexible sense que es trenqui.

Certificació de les teles: dos elements a valorar

Els certificats del paper que hem repassat anteriorment en aquesta Acadèmia són únicament per a productes elaborats amb matèries primeres procedents d’arbres. És a dir, només podran comptar amb els segells FSC o PEFC aquells suports el material base dels quals tingui aquest origen.

Això vol dir que les teles amb una matèria primera que no té com a origen un element procedent de l’arbre no es pot certificar? Per respondre aquesta pregunta, cal diferenciar entre les dues parts que conformen aquest material per a enquadernació.

Com hem vist, aquests suports estan constituïts de la tela, que aporta la part estètica, i el paper contracolat a la cara interior, que garanteix la resistència i propietats mecàniques. Així, aquest material pot estar certificat en les dues parts, tan sols en una o en cap. Com?

Per la part que fa a la tela, si és de viscosa (per tant, d’un subproducte de l’arbre) es pot certificar de la mateixa manera que es fa amb el paper. Així, pot comptar amb els segells FSC o PEFC si escau de plantacions controlades per a ús industrial. A la resta de casos, aquesta certificació no es podria aconseguir.

Pel que fa al paper de la cara interna, es pot certificar de la mateixa manera que aquest material quan es fabrica per separat. Sempre que procedisca de boscos sostenibles, podrà comptar amb el segell.

En base a aquestes premisses, les teles de viscosa poden estar certificades a les dues parts, mentre que les de cotó no. Però, el més important, és que el material sigui tan sostenible com sigui possible i no perjudiqui el medi ambient, com en tots els suports usats per la indústria.