Al post anterior (LINK) tractem l’estampació com una de les tècniques més habituals de manipulació del paper. Un altre dels mètodes més utilitzats amb el propòsit de personalitzar els projectes editorials i de packaging és la serigrafia. Com en el cas tractat anteriorment, és important conèixer, en primer lloc, en què consisteix aquesta operació, per tal d’aprofundir els diferents elements que intervenen en el resultat final.
Així, la serigrafia és una tècnica d’impressió que consisteix a transferir una tinta a qualsevol superfície o material. Aquest traspàs es realitza mitjançant una pantalla que conté el dibuix final, sobre la qual llisca una rasqueta, de manera que es distribueix la tinta i se n’elimina el sobrant. Aquest mètode està especialment indicat per a materials llisos, encara que amb una bona feina del procés es pot aplicar en tota mena de superfícies i, fins i tot, en papers gofrats.
Hi ha molts tipus de serigrafies, així com moltes màquines diferents per fer aquest procés, per la qual cosa cal triar la més adequada en funció del material o aplicació concreta del projecte a realitzar. A continuació, farem un repàs pels factors a tenir en compte per obtenir uns resultats òptims a la indústria gràfica, en base a la nostra experiència i amb la col·laboració d’Esparbé .
Al post anterior (link¡Error! Referencia de hipervínculo no válida.) tractem l’estampació com una de les tècniques més habituals de manipulació del paper. Un altre dels mètodes més utilitzats amb el propòsit de personalitzar els projectes editorials i de packaging és la serigrafia. Com en el cas tractat anteriorment, és important conèixer, en primer lloc, en què consisteix aquesta operació, per tal d’aprofundir els diferents elements que intervenen en el resultat final.
Així, la serigrafia és una tècnica d’impressió que consisteix a transferir una tinta a qualsevol superfície o material. Aquest traspàs es realitza mitjançant una pantalla que conté el dibuix final, sobre la qual llisca una rasqueta, de manera que es distribueix la tinta i se n’elimina el sobrant. Aquest mètode està especialment indicat per a materials llisos, encara que amb una bona feina del procés es pot aplicar en tota mena de superfícies i, fins i tot, en papers gofrats.
Hi ha molts tipus de serigrafies, així com moltes màquines diferents per fer aquest procés, per la qual cosa cal triar la més adequada en funció del material o aplicació concreta del projecte a realitzar. A continuació, farem un repàs pels factors a tenir en compte per obtenir uns resultats òptims a la indústria gràfica, en base a la nostra experiència i amb la col·laboració d’Esparbé .
1. La pantalla
Aquesta tècnica d’impressió es realitza a través de pantalles, formades per un marc que tensa una malla semblant a una mosquitera. Aquesta estructura se sublima i la imatge a reproduir queda en negatiu sobre ella, és a dir, es tapen tots els forats de la malla menys els que cal imprimir. Hi ha diferents tipus de malla, segons el nombre de fils que contenen per centímetre quadrat, i poden anar dels 15 fins als 165. Com més filaments conté la pantalla, més gran serà la definició i detall del resultat final i més líquides hauran de ser les tintes utilitzades perquè pugui penetrar pels espais petits.
2. La màquina
Un altre dels factors que ens determinarà el procés és la màquina a utilitzar, que pot ser manual o industrial. La primera opció funciona com a frontissa, fet que permet col·locar l’objecte a serigrafiar sota la pantalla per distribuir la tinta amb una rasqueta per la superfície. D’aquesta manera, la tinta es transfereix a través de la part no sublimada, traient el sobrant. L’assecat també es fa de forma manual.
En canvi, la màquina industrial per aplicar aquesta tècnica de manipulació és semblant a una impressora òfset UV, però amb la “impressió” en pla. Es compon d’un alimentador de paper, un cos pla on s’aplica la tinta i un túnel d’assecat. Com a curiositat, aquesta eina pot tenir una capacitat de més de 35.000 fulls diaris.
3. El paper o suport
Com hem vist, la safata subministra el paper que cal manipular. És important que el material estigui pla per obtenir el millor resultat possible. De la mateixa manera, la direcció de la fibra pot ajudar a l’aplicació de la tinta, encara que no es tracta d’un factor excloent, ja que aquesta tècnica no pressiona el paper. Les mides acceptades per les màquines són variables en funció del fabricant, però a tall d’exemple, Esparbé treballa amb formats 45×32 o 70×100; i el gruix màxim acceptat és de 1 mm (1000 µm).
4. Les tintes
Hi ha diversos tipus, però les més habituals són les que contenen dissolvent o les convencionals UV. De forma addicional al color, es poden fer servir vernissos transparents. Ambdós productes poden crear volum a la impressió, encara que com més gran sigui el relleu buscat, més problemes pot ocasionar el procés d’assecat. Per aconseguir resultats més espectaculars, hi ha tintes especials, entre les quals destaquen les olfactives, les de textura gomosa o les que incorporen purpurina.
Hi ha dues característiques d’aquest component a tenir en compte per a la seva aplicació: la densitat i la transparència. El primer paràmetre determinarà la facilitat del líquid per travessar la malla (contra més densa, constarà més la penetració i serà preferible l’ús de pantalles amb pocs fils). Per contra, la segona variable explica que, segons el color del suport i la tinta, el to del resultat final canviarà. Per exemple, els pastels transparenten més, i és una tendència que sol produir-se quan s’aplica un color més clar que el fons.
Cada tinta necessita un temps d’assecat, que dependrà també de la quantitat aplicada. Cal tenir en compte que determinades formes, com les tipografies de 12 punts o menys, són molt difícils d’imprimir mitjançant aquesta tècnica. A més, per poder aplicar el procés de serigrafia amb registre, es recomana fer reserves, han de ser d’una mida adequada i seria ideal evitar línies fines (com, per exemple, les de Times New Roman ).
5. El registre
El procés d’assecatge fa malbé el paper. Amb aquesta premissa en ment, és possible aplicar tinta amb aquesta tècnica dues vegades al mateix material, però pot causar problemes en el registre. També cal tenir en compte que les línies fines són difícils d’aconseguir, de manera que, com més gran sigui la forma o la massa de color, millors resultats.
En aquest aspecte, és imprescindible conèixer una norma obligatòria en aquesta tècnica de manipulació: després de serigrafiar no es pot imprimir. Per aquest motiu, l’ordre dels passos ha de ser primer òfset, després serigrafia i, finalment, estampació.
6. L’assecat
Hi ha dues maneres de realitzar aquest procés: per calor o per raigs UV. La primera es fa a través d’un túnel d’assecatge, que arriba a temperatures des dels 45 fins als 140 graus. Caldrà més calor o menys en funció del tipus de tinta aplicada: les normals s’assequen entre els 45 i els 90 graus, mentre que les especials necessiten arribar als 140 graus.
En el cas de l’assecat UV, les tintes reaccionen a la llum ultraviolada, com indica el nom. Quan es parla d’aquest mètode, no es considera temperatura el que asseca el líquid, sinó que se’n diu impacte. Així doncs, podem dir que les tintes reben un impacte d’uns 800 graus.
7. El suport
En aquesta variable, el factor principal al qual cal parar atenció és la superfície del suport, essent preferiblement llis, i en menor grau d’importància la porositat del material, que també pot influir en el resultat final. A causa d’això, els gofrats es poden serigrafiar, però com més profunditat tingui, és més probable que falli. Per exemple, si la tinta penetra al gofrat, possiblement es produiran ombres a les crestes que causaran un efecte de canvi de color, i serà necessària una segona passada.
A més, quan el paper té un relleu molt pronunciat, amb molts desnivells, es pot produir un efecte de mala impressió, pel qual la tinta no quedi ben fixada a la superfície. Aquest fet es pot deure al fet que el líquid aplicat sigui molt dens, ja que és necessari per aconseguir el resultat desitjat; o bé perquè és tan fluid que no s’asseca.
Conclusió
La serigrafia és una tècnica que es pot aplicar sobre una gran diversitat de materials, però no de manera industrial segons les variables. Cada paper i treball d’impressió necessitarà una tinta i una pantalla específiques. Cal tenir en compte molts factors en funció del resultat que cal aconseguir: per obtenir relleu, cal posar molta tinta, però potser no asseca correctament; si es vol aconseguir precisió, cal fer servir molts fils, però alhora la tinta haurà de ser molt líquida i no podrà tenir relleu o no cobrirà.
Tot i aquestes limitacions, un bon coneixement i planificació del treball amb aquest mètode pot aconseguir molt bons resultats. No hi ha una solució aplicable a tots els projectes: la millor opció és provar-ho fins aconseguir l’acabat esperat.