En crear un projecte amb paper, triar un color viu que representi a la perfecció el concepte és un dels factors decisius. Però, a més, hi ha un aspecte en què no se sol pensar, però que és essencial per aconseguir una bona qualitat més enllà del primer impacte visual : que la tonalitat es mantingui al llarg del temps.
L’ envelliment del color és un dels principals enemics d’aquest material, ja que el pas dels anys fa que perdi intensitat o variï per agents externs que van modificant el paper, com ara la humitat o la calor. Això és perquè el paper és viu, com solem recordar des de Guarro Casas: no es pot evitar que envelleixi, però sí que es poden prendre una sèrie de precaucions en la seva fabricació per millor la seva durabilitat.
Així, per mantenir vius els colors, hi influeixen quatre factors diferents, que cal controlar en el procés de fabricació per aconseguir un resultat excepcional.
PH neutre
El primer és utilitzar aigua amb pH neutre durant la seva producció. El pH marca el grau d’acidesa o alcalinitat en una dissolució aquosa, que indica la concentració d’ions d’hidrogen, i es mesura en una escala del 0 al 14. Les dissolucions amb valors per sota de 7 són àcides (amb més ions d’hidrogen) i les alcalines superiors (amb menys quantitat d’aquest element). El PH neutre es troba al 7, la qual cosa significa que es troba en equilibri.
Però, com influeix en la conservació del color? Es deu al grau d’acidesa. L’àcid és la causant de la degradació natural del material i aquest procés és el que produeix l’esgrogueïment. Per evitar que el pas dels anys passi factura a un llibre o envàs realitzat amb aquest material, cal optar per pH neutre en la fabricació, per evitar l’acidificació posterior i potenciar així la seva bona conservació.
Tintat en massa
No tot és degut a la composició de l’aigua que es fa servir en formar els folis de paper, sinó també en la forma d’afegir-hi el color. El tintat en massa , a diferència del pintat superficial, evita que el to es perdi ràpidament amb el temps, ja que amb el desgast de la part exterior del material no desapareixen els pigments o colorants agregats, sinó que tota la fibra de l’interior també compta amb ells de forma uniforme. Per això, tots els papers de Guarro Casas estan tintats en massa per garantir la intensitat de color tant en el primer contacte amb el material com amb el pas dels anys.
Blanquejat
Un altre dels factors que afecten la vivesa del to és el blanquejat. La pasta que es fa servir per a la producció arriba a fàbrica blanquejada perquè tingui les millors característiques de color, encara que se li poden afegir blanquejants òptics en alguns casos perquè alguns blancs quedin més lluminosos. Quan es fan servir fibres reciclades, per exemple, la pasta arriba amb restes de colors que cal intentar eliminar afegint aquests components per a un acabat més blanc.
Però encara que el primer resultat és bo, els blanquejants òptics, amb el temps, veuen reduïdes les seves propietats, per la qual cosa a llarg termini acaben esgrogueint el paper. Per contra, un blanc natural conserva millor el to amb els anys.
Per saber si un material compta amb aquests compostos, es pot col·locar sota una llum negra o UV: si brillen, és que s’hi han afegit per aconseguir un color més lluminós. Això és perquè absorbeixen la llum ultraviolada, entre els 340 i 400 nm de l’espectre electromagnètic, i la reemeten a la regió blava, que es troba en els 420-470 nm.
Certificació LONG LIFE
També vinculada al pas del temps, hi ha la certificació LONG LIFE, l’única que garanteix que s’evita el groc a llarg termini, entre d’altres aspectes. En general, certifica el compliment dels requisits fixats a la ISO 9706 i que especifica els criteris de permanència del paper. Per exemple, contempla dos dels factors que hem tractat fins ara: que l’aigua utilitzada en el procés ha de tenir un pH entre 7,5 i 10 i que la reserva alcalina aplicada no superi el 2%.
Tot i que aquesta certificació avala la qualitat del paper en el procés de fabricació, que es pot regular a través dels components que hi intervenen, la conservació correcta depèn de l’ús que se li dona a posteriori, una vegada ja ha estat atorgada. En aquesta segona part hi ha circumstàncies com les condicions d’humitat i llum en què es guardarà l’objecte de paper, molt variables segons l’entorn i difícilment controlables.
Més enllà de l’envelliment: colors metamèrics
Però a més d’aquests quatre factors que poden modificar el to, hi ha un altre concepte que cal tenir en compte i que pot influir en com el percebem. Els colors metamèrics són aquells que mesurats en les coordenades amb l’ajuda d’un colorímetre són idèntics, però visualment es perceben de manera diferent.
A més, a l’hora d’observar un paper cal tenir en compte que afecten algunes condicions determinades (com la temperatura de la llum, la vista de l’observador, la geometria o l’angle d’observació, etc.) que poden variar com els veiem. Així, per exemple, no veurem el mateix sota la llum natural que en una sala amb LED o amb fluorescent, com us explicàvem en un post anterior sobre la percepció visual del color .
Com hem pogut observar, són molts els elements que influeixen no sols en la formació del color i la seva conservació al llarg dels anys, sinó que la percepció també afecta el to que percep el nostre sentit de la vista. Un procés de producció cuidat i amb components adequats és la millor garantia de qualitat per a un paper que duri en perfecte estat malgrat el seu ús repetit.